Donnerstag, 10. Juni 2010

El perquè t'estimo...

...això és un secret entre jo i la Joana ;-)



Aquest és un LO d'una empresa nova (echo park) el fundador de l'empresa treballava per Fancy Pants i ara ha decidit provar sort tot sol, i veient els papers que ha creat, trobo que ha pres la decisió correcta :))
A veure què us sembla...

Molts records,
Mireia

Donnerstag, 13. Mai 2010

El dia del pare...

Avui aquí a Alemanya és el dia del pare. Sempre m'he preguntat perquè serveix und dia com avui, per dir-li al teu pare que te l'estimes? Quina tonteria! Això s'hauria de fer cada dia!! L'Anna m'ha comentat que és un invent del Corte Inglés per pujar els ingressos, crec que aquesta teoria m'agrada més ;-)
Però de totes maneres a la canalla els hi repeteixen tantes vegades (a la guarderia, a les botigues, a la tele...) que no ens vam poder estar sense fer res. Ahir vaig tenir les nenes una estoneta a la botiga i vam decidir fer alguna cosa pel papa.
Aquest és el resultat:
(el primer és de la Joana i el segon el de la Maia). La Maia de fet sap dibuixar molt més bé però ella pobreta només va tenir 10 minuts per poder fer tot el projecte...

La semana passada aquí també va ser el dia de la mare (más de lo mismo), i per això a la botiga vam organitzar un curset per nens (més aviat nenes, tot i que un nen també va venir!). El curset va ser tot un èxit, vam haver de partir-ho en dos dies i tot per la quantitat de canalla apuntada! Aquí és el reultat de les meves filles:
El de la Joana:

I el de la Maia:

I encara tinc una última notícia!!!
Deu fer cosa de dos mesos ens van trucar a la botiga, eren de la revista Eltern Family (és com un Ser Padres alemany), ens van dir que per al pròxim número preparaven un article sobre mares que han obert un negoci sobre un tema artístic. Era un reportatge sobre 5 mares, entre elles pintores, modistes,...) i ens van demanar si nosaltres també hi volíem ser representant l'Scrapbooking. Que si volíem?? Era una broma de pregunta. no? I és clar que volíem!! Eltern Family té una tirada de més de 400.000 exemplars! Ni en somnis haguéssim pensat que ens vindira una oportunitat com aquesta! Primer ens pensàvem que era una broma però fa cosa d'un mes va venir una fotògrafa professional a la botiga i ens va fer fotos durant 4 hores! Us juro que això de fer de model no fa per mi, no hi ha cosa més incòmoda que estar dreta davant d'una càmera, de cop els braços pesen més del compte, no saps com posar les cames i el riure només et surt forçat... per sort com que erem la Tina i jo juntes al final va ser molt divertit!!

La revista va sortir ahir, i aquest és la nostra pàgina:


Bé per avui ja n'hi ha prou, me'n vaig a celebrar el dia del pare plegant tota la roba que vaig rentar ahir, de fet "només" són 4 rentadores, de 7 kilos! ;-)
Molts petons,
Mireia

Mittwoch, 5. Mai 2010

Estic viva!!

Avui els meus pares s'han queixat que no actualitzo mai el Blog, però és que no tinc temps!! De fet el meu Blog és el meine-scrapbook-werkstatt.blogspot.com però es queixen que allà està tot en alemany i que no entenen res :((
Per això avui faig aquest Post curtet...

Fa molts dies vaig tornar a tenir un curset de principiants i els hi vaig fer fer un Layout de la sèris de Basic Grey - Green at heart. Amb el material que ens va sobrar vam fer un mini mini (no he tingut temps ni de posar-hi fotos), la tècnica del mini és molt interessant, és fet d'un sol paper tallat i doblat. Si algun dia tinc més temps us hi poso les instruccions de com fer-ho...



La foto és de poc abans de Nadal, el Jens va decidir que es volia estalviar la perruqueria de les nenes i per això va agafar les tisores i els hi va tallar ell els cabells. Què us he de dir... ser perruquer no és el seu fort. Quan vaig tornar a casa i vaig veure les nenes em va agafar un atac, i ell m'ho explicava tot orgullós ;-)
Per sort els cabells tornen a crèixer i aquí no ha passat res!



Avui hem tingut un curset de nens (de fet eren només nenes), aquest diumenge és el dia de la mare i vaig decidir que seria molt maco que els nens tinguéssin alguna cosa per regalar a les mares. Ha sigut tot un èxit (al final he hagut de partir-ho en dos dies per totes les nenes que se'm van apuntar! - el dissabte fem la segona part) però estic morta!! 10 nenes de 6-8 anys no deixen indiferent! Dissabte les meves també faran el curset (avui no hi han pogut ser perquè van a natació) i quan tingui el resultat ja us l'ensenyaré!

Molts records,
Mireia

Mittwoch, 17. März 2010

El maletí en blanc

Ahir va venir a la botiga la Kerstin, va venir a passar la tarda i a continuar un àlbum de Creta que està fent (m'encanta de la meva botiga que sempre està oberta per tothom que tingui ganes de fer scrapbooking, i si no també! Ens assentem a la taula amb un cafè i fem el que fan totes les dones bla, bla, bla i més bla a part de tallar i enganxar paper :)!!) Doncs com deia, la Kerstin em va portar un regal que era un maletí en blanc així:


En un Workshop que va fer li van donar dos maletins un de gran i un de petit i el petit no el necessitava i per això me'l va portar.
Primer em vaig alegrar molt (a tothom li agrada que de tant en tant li facin regals!) però després al cap d'una estona de tenir allò blanc als dits vaig pensar, i ara què? Alguna cosa hauràs de fer no pots agafar el regal i deixar-lo en blanc...
Així doncs vaig començar a donar-hi voltes i vaig pensar el faré de princeses, completament rosa i infantil, però després de rumiar-hi una mica més vaig recordar-me d'un paper que havia posat a les prestatgeries no feia més d'un dia. Un paper que quan el desembolicava pensava ai, ai , ai això no ho vendrem mai! (la Tina és qui s'encarrega de fer les comandes, jo normalment em deixo sorprendre :), es tracta de la marca gcd i la sèrie és la Melody Ross, té de tot i entre ells papers molt dels anys 50, d'aquelles dones que es veuen planxant o cosint.... I com que pensava que allò no ho vendríem mai vaig arribar a la conclusió que almenys ho faria servir jo i que per si un cas sortia bé potser la gent veuria que el paper valia la pena comprar.
Tal dit, tal fet, al començament em va costar posar-m'hi, sempre em passa en qualsevol projecte, fins que no hi entro pot tardar una estona (hores i dies fins i tot). Vaig començar a mitja tarda, però amb la botiga oberta que t'has d'anar aixecant de tant en tant no vaig fer gaire res, per això vaig decidir emportar-m'ho a casa.
Al vespre quan les nenes ja dormien vaig decidir desplegar (feia semanes que no feia res a casa), de seguida em vaig trobar còmoda amb el paper i el accessoris, cada vegada m'agradava més, fins i tot m'hi sentia identificada. Però al vespre també hi ha un punt que el cos et diu prou i vaig plegar-ho tot (sense abans donar-hi un últim cop d'ull en el que estava sent un del projecte que més m'havia sorprès per la seva evolució tot i que no deixa de tenir un estil que no acaba de fer per mi, però és que així em va sortir...)
Aquest matí a la botiga he acabat la resta i realment n'estic molt orgullosa, no en tinc ni idea de perquè serveix però si us dic la veritat ara trobo la marca gcd fantàstica (de fet no he dubtat mai de la Tina, és que en sap de comprar, té ull per aquestes coses) i nosaltres també tenim la dita que: No hi ha paper que no es pugui scrapejar!! D'alguna manera o altra tot és possible!

I si al final ha de servir perquè les clientes comprin més ja haurà valgut la pena!!
Bé després de tan xerrar potser que us ensenyi el tan esperat maletí ;-) Espero que us agradi.


´
Molts records i abraçades,
Mireia

Dienstag, 16. März 2010

Sant Valentí Vs. Sant Jordi

Jo sóc de celebrar Sant Jordi!! De tota la vida!!
Però a vegades s'ha de fer veure una mica que un fa les coses com el ramat i per això fa uns dies (ja fa un mes - i que passa volant el temps!!) vaig haver de fer un Layout sobre l'amor...

M'he hagut de tornar a donar compte de que NO TINC FOTOS DEL MEU HOME I JO JUNTS!!! O surt ell amb les nenes, o jo amb les nenes o les nenes soles ;-)
Per això per fer aquest projecte vaig haver de buscar al Bagul "de los recuerdos" i vaig trobar aquesta foto, que és de fa ja 9 anys!! Llavors és quan a més a més et dónes compte que ens fem grans, sense adonar-nos-en perquè si comparo la foto amb l'actualitat.... és igual, de fet jo em sento tan o més jove que fa nou anys quan em van fer aquesta foto :)




A mi no m'agraden gaire els adhesius però vaig descobrir que si els enganxo en un altra paper i els retallo donant un marge puc fer coses com aquesta:



Espero que us agradi i fins la pròxima!!
Mireia

Dienstag, 9. März 2010

Will you marry me?

Ostres només han passat dos dies i ja torno a ser aquí!!

Gràcies @Anna pels ànims de seguir amb el meu blog!!!

Fa uns dies van venir unes dones a la botiga i em van demanar si els hi podria preparar un curs on hi entressis moltes tècniques, on poguéssin aprendre alguna cosa. I em va sortir això:


Vaig agafar un marc de tela, i vaig arrencar la tela amb compte (va grapada a darrere), el marc el vaig pintar primer amb Gesso i després vaig posar-hi tocs de pintura marrona barrejada amb aigua perquè semblés més vell.
Després vaig agafar el cardstock i li vaig començar a tirar Glimmer Mist, i també una mica de Color Wash, és una passada com una senzilla fulla de paper es transforma en una obra d'art ;-), al paper també li vaig fer embossing en un cantó en negre i en l'atre transparent.


Amb una fulla de Gloss Paper vaig fer un marmoritzat (amb 3 colors diferents d'Alcohol Ink i Blending Solution), també vaig fer servir un color d'alcohol ink per pintar les perles ja que no volia que brilléssin tant.


Amb perfect pearls vaig pintar el tros autoadhesiu del feltre (però vaig fer servir un color que no em va acabar de convèncer i per això vaig enganxar-lo pel cantó negre).
I finalment vaig fer servir la tècnica del multimedium de transportar fotos o text (imprimit al revés). El text i les fotos petites estan transportats sobre la mateixa tela que tenia el marc al començament (el medium es tracta d'imprimir a la teva impresora normal una foto o text i sucar-hi el gel medium, després s'ha de posar la foto al lloc on ho vols transportar, un cop sec amb els dits molls d'aigua tota l'estona es va rascant el paper on hi havia la foto imprimida i aquesta queda gravada al lloc on l'has transportat... espero que em faci entendre...)


El curset va ser un èxit!! Ens vam embrutar d'allò més però tothom va disfrutar (que de fet aquest és el meu objectiu!)

Els que sàpiguen anglès suposo que s'han adonat que will you marry me és amb a i no amb e com ho tinc escrit, però vaig voler jugar amb les paraules i com que hi havia aquella foto meva que se'm veu molt feliç vaig decidir que es diria en comptes de marry de casar merry de felicitar!! Com volguent dir: em faràs feliç?
Què m'enrollo tant!! És una falta que vaig veure quan ja ho tenia fet però la idea del merry no està malament, no? encara que això en anglès no existeixi ;-) jo no ho corregiré pas!!

Quin rotllo que porto avui!!
Fins a la pròxima!
Moltes abraçades,
Mireia

Sonntag, 7. März 2010

No m'ho atrapo!

No pot ser!! Ja fa més de dos mesos que no escric res en aquest Blog, de fet m'estic plantejant de borrar-lo :(
El problema és que tinc tanta feina a la botiga, la online i el blog alemany que no em queda energia per continuar aquí...
Però de moment us presento uns treballs que vaig fer ja fa mesos, tots dos són de l'any passat. Tots dos els vaig fer servir per cursets de Scrapbook per principiants... són senzillets però les dones que venen als cursets de principiants no els hi pots fer coses gaire difícils que si no no tornen!! ;-)

De totes maneres en aquest LO vam cosir amb la màquina de cosir i tot!!


Aquest segon LO és encara més senzill però al curset (que normalment els faig de tres hores) també vam fer un mini àlbum (que no he arribat a fotografiar...la meva mare li va agradar tant en una de les visites que em va fer que se'l va emportar. L'àlbum tenia com a tema cosins (que per la meva mare és com dir néts, i clar quan va de néts ells es torna boja i tenir-los tots en un àlbum encara més!! Potser algun dia li demano que m'hi faci fotos :)
La de la foto és la Júlia, la meva neboda, ara ja s'ha fet més gran però la foto la tinc de fa tan de temps i m'agrada tant...


Bé em despedeixo per avui.. espero que la pròxima vegada no es faci esperar tant!!

Molts records,
Mireia

ps. Tan sols volia afegir que si mai necessiteu material d'scrap i no dubteu a mirar a la nostra botiga online www.shop.scrapbook-werkstatt.de tot i que la pàgina és en alemany no dubteu a preguntar que jo us puc enviar el que us faci falta tan sols heu d'enviar-me un mail a shop@scrapbook-werkstatt.com, visitar-nos no costa res i us asseguro que val la pena!!