Ahir va venir a la botiga la
Kerstin, va venir a passar la tarda i a continuar un àlbum de Creta que està fent (m'encanta de la meva botiga que sempre està oberta per tothom que tingui ganes de fer scrapbooking, i si no també! Ens assentem a la taula amb un cafè i fem el que fan totes les dones bla, bla, bla i més bla a part de tallar i enganxar paper :)!!) Doncs com deia, la Kerstin em va portar un regal que era un maletí en blanc així:
En un Workshop que va fer li van donar dos maletins un de gran i un de petit i el petit no el necessitava i per això me'l va portar.
Primer em vaig alegrar molt (a tothom li agrada que de tant en tant li facin regals!) però després al cap d'una estona de tenir allò blanc als dits vaig pensar, i ara què? Alguna cosa hauràs de fer no pots agafar el regal i deixar-lo en blanc...
Així doncs vaig començar a donar-hi voltes i vaig pensar el faré de princeses, completament rosa i infantil, però després de rumiar-hi una mica més vaig recordar-me d'un paper que havia posat a les prestatgeries no feia més d'un dia. Un paper que quan el desembolicava pensava ai, ai , ai això no ho vendrem mai! (la Tina és qui s'encarrega de fer les comandes, jo normalment em deixo sorprendre :), es tracta de la marca gcd i la sèrie és la
Melody Ross, té de tot i entre ells papers molt dels anys 50, d'aquelles dones que es veuen planxant o cosint.... I com que pensava que allò no ho vendríem mai vaig arribar a la conclusió que almenys ho faria servir jo i que per si un cas sortia bé potser la gent veuria que el paper valia la pena comprar.
Tal dit, tal fet, al començament em va costar posar-m'hi, sempre em passa en qualsevol projecte, fins que no hi entro pot tardar una estona (hores i dies fins i tot). Vaig començar a mitja tarda, però amb la botiga oberta que t'has d'anar aixecant de tant en tant no vaig fer gaire res, per això vaig decidir emportar-m'ho a casa.
Al vespre quan les nenes ja dormien vaig decidir desplegar (feia semanes que no feia res a casa), de seguida em vaig trobar còmoda amb el paper i el accessoris, cada vegada m'agradava més, fins i tot m'hi sentia identificada. Però al vespre també hi ha un punt que el cos et diu prou i vaig plegar-ho tot (sense abans donar-hi un últim cop d'ull en el que estava sent un del projecte que més m'havia sorprès per la seva evolució tot i que no deixa de tenir un estil que no acaba de fer per mi, però és que així em va sortir...)
Aquest matí a la botiga he acabat la resta i realment n'estic molt orgullosa, no en tinc ni idea de perquè serveix però si us dic la veritat ara trobo la marca gcd fantàstica (de fet no he dubtat mai de la Tina, és que en sap de comprar, té ull per aquestes coses) i nosaltres també tenim la dita que: No hi ha paper que no es pugui scrapejar!! D'alguna manera o altra tot és possible!
I si al final ha de servir perquè les clientes comprin més ja haurà valgut la pena!!
Bé després de tan xerrar potser que us ensenyi el tan esperat maletí ;-) Espero que us agradi.
´
Molts records i abraçades,
Mireia
